Com ho hem de fer davant l’assalt al poder de la plutocràcia mundial
Dues grans premisses. La primera es defensar, enfortir i millorar la democràcia i el seu funcionament. Aquí tenim molta feina però en parlarem més endavant, mentre funcionem amb el que tenim i mirem de fer-ho millor.
La segona és reafirmar el tarannà del poble català. I aquest és un tarannà dialogant, negociant, arribant a consensos per anar endavant.
Aquest tarannà ja ens ve de molt enrere. Per resumir-ho una mica ens ve del temps del segle XI, amb la dicotomia, Comtes de la família dels Berenguer (amb Berenguer I el 1017) d’una banda i Comtes de la família dels Urgell per l’altre. Els primers comerciants, negociants, dialogants i els segons guerrers i conqueridors.
I en aquest pugna van tenir més força els Berenguers essencialment negociants. D’aquí ens ve avui en dia aquest caràcter dialogant per intentar resoldre els conflictes en que puguem estar sotmesos i des de sempre continuar comerciant, guanyant-nos la vida, que no es pot fer si ens barallem entre nosaltres.
Això, tan simple de dir, avui en dia és molt difícil de dur a terme per la complexitat que ha agafat la societat actual. Però és l’únic camí que ens pot portar a tirar endavant i aconseguir l’èxit en la nostra vida i en la nostra societat.
I aquest tarannà dialogant i negociant és el que hem de tenir en les nostres relacions socials i en la resolució de tots els problemes socials que tenim plantejats.
Davant de qualsevol tema social hem d’aconseguir que la gent entesa i/o interessada en la resolució del tema es trobi, plantegi els problemes, ho discuteixi, dialogui per trobar les millors solucions, negociï com arribar a implementar-les i arribi a plantejar, primer serà segurament a nivells locals, després supramunicipals o comarcals i finalment a nivell de país.
Els debats d’aquests grups hi poden, més ben dit, hi han de participar tots aquells ciutadans que tenen visions diferents sobre el tema, doncs la societat és complexa i han de plantejar els seus punts de vista tots els sectors socials afectats, i no estem parlant de punts de vista des de posicions ideològiques sinó punts de vista sobre el tema que estiguem tractant per arribar a les millors solucions par a tot el país i poder avançar significativament. Segurament haurem d’anar modificant les solucions proposades a mesura que passi el temps, però això és part de la manera de negociar i governar.
I en aquest procés s’ha d’anar creant un grup cada cop més ampli territorialment fins el punt que com més ampli sigui millor es podran aportar les conclusions a la societat i més força tindrà el grup. Amb això podrem aplicar el que defineix aquests articles, DECIDIM NOSALTRES.
I sobre aquesta premissa de Decidim Nosaltres es pot anar estructurant un nou país. I quan sigui el moment s’ha d’estar disposat a mitjançant els sistema democràtic arribar al poder per poder aplicar el que s’hagi decidit.
Paral·lelament s’ha defensar la democràcia i això es fa, sobretot, de dos maneres.
La Primera defensant les institucions que tenim i intentar ser-hi present el millor i més aviat possible i, des d’allà anar plantejant les solucions de cada tema que ja estiguin plantejades.
La Segona es criticant els nyaps, o les males praxis, la burocràcia i les decisions contràries als interessos catalans. Espanya està en una lluita fratricida entre diverses tendències i les seves posicions, la majoria de les vegades, van contra interessos catalans i segur contra DECISIONS NOSTRES, a tots els nivells.
Amb aquestes dues maneres d’actuar hem de demostrar que Catalunya només podrà anar bé amb la independència per poder DECIDIR NOSALTRES com volem el país.
Des de fa temps Espanya vol destruir Catalunya perquè no sigui capaç de refer el seu camí, la seva autonomia, la seva independència. Hem de parar això de totes, totes o ens anem al garet.
Ja vàrem dir en l’article anterior que actualment el món està essent conquerit per la plutocràcia, la dreta capitalista i l’extrema dreta que es presenten amb ulls de renovadors perquè la gent els faci confiança, però qualsevol d’aquestes tendències ens perjudica greument i no ens resol res.
Critiquem com em dit la burocràcia d’altres posicions i proposem alternatives. Agafem el nostre destí amb les DECISIONS NOSTRES i no condicionades.
Això és feina, però no fer-ho ens pot anorrear com a nació.
DECIDIM NOSALTRES què volem fer.
Joan Guarch
3 de setembre de 2026
