Avui en dia la política mundial ha donat un gir radical en com s’han d’aplicar les solucions sobre qualsevol tema social.
La Plutocràcia, el poder de les elits financeres i econòmiques, ha fet pinya i vol conquerir el mon segons els seus interessos. El poder del diner per sobre de tot. Per això s’estan carregant el sistema de funcionament de la democràcia i volen implantar les seves decisions per sobre de qualsevol altre sistema.
Exemple d’això n’és la posició de Trump amb les seves amenaces a tot aquell que no estigui en el que ell vol. Només hem de mirar el segrest, manu militari, del President Maduro de Veneçuela i fins i tot volent incorporar Veneçuela com a nou estat nord-americà. O voler incorporar Groenlàndia i part del Canadà a l’estat nord-americà. D’això sen diu ras i curt un clar exemple de colonialisme, el mateix passa amb les amenaces sobre Cuba i les restriccions que se’ls imposen, i també la seva connivència amb Israel i el seu clar atac a les nacions veïnes, Palestina, Iran, Líban, etc. que només fan que reafirmar que, en aquest moments, un país tradicionalment oprimit, com Israel, ha passat a ser ara un país colonialista despietat.
Trump està teixint una xarxa mundial de complicitats amb totes les forces feixistes d’extrema dreta del món. Milei a Argentina, ara el nou president de Colòmbia, Meloni a Italia, Mohamed VI al Marroc, i així una llarga llista d’estats, o fins i tot d’organitzacions civils com Infantino, de la FIFA, volent privatitzar el futbol mundial, etc. etc. etc.
La característica de totes aquestes forces d’extrema dreta es que es passen la democràcia pel forro i, a nivells d’estat, si no han conquerit encara el poder, el seu programa només és de crítica als partits que funcionen amb democràcia, aprofitant les indubtables deficiències d’aquests i les seves burocràcies, però sense aportar programes de solució en tots els temes socials que té plantejada la societat actual. Només aporten la crítica sobre la immigració en molts països i les evidents mancances de funcionament actual sobre aquests temes.
És el que han fet amb la invasió de Ceuta, potenciada pel Marroc i amb la connivència de Mohamed VI, per aconseguir dues coses, la primera desacreditar a Pedro Sanchez i aconseguir desprestigiar-lo i que pugui arribar el PP al poder, és a dir els representants de la plutocràcia a nivell espanyol, i la segona aconseguir que Ceuta i Melilla acabin sota la sobirania marroquina (com a contrapartida al Marroc per la seva intervenció).
La majoria d’aquest grups no tenen cap programa polític abans d’arribar al poder, la única cosa que fan és la crítica brutal, i no fa falta que sigui verdadera, als polítics que actuen en democràcia. Aprofiten la ineficàcia, la burocratització i l’aferrar-se a les seves cadires d’aquests per en enlluernar als votants fent-los creure que ells ho resoldran tot.
Això és el que està fent Aliança Catalana. La van fundar sectors afins a Vox i Opus Dei, amb Eduard Llaguno al darrere i han intentat rentar-se la cara, per ser més creïbles, incorporant algun actor catalanista a les seves llistes però, us creieu que permetran que s’incorpori clarament al moviment independentista? De cap manera. Aliança Catalana és un intent més de fragmentar el rol catalanista i especialment independentista. Abans ja ho van provar amb Ciudadanos que no els va sortir bé i van desaparèixer, perquè no eren prou catalanistes, per això han muntat Aliança Catalana. Busqueu per internet sobre Qui és Eduard Llaguno i trobareu informació a elcierredigital perquè si poseu l’adreça elcierredigital.com/investigacion/eduard-llaguno-mecenas-alianca-catalana-asi-empresario-fundar-partido-orriols , alguna vegada no surt aquesta informació i suposo que és perquè volen amagar-la.
Aquests grups o partits d’extrema dreta només quan arriben al poder han de plantejar algun programa però el que tenen molt clar és que legislaran tot el que puguin per conservar i augmentar el poder de la plutocràcia.
Fan exactament com va fer el feixisme nazi arribant al poder i canviant-t’ho tot.
I si cal compren persones, mitjans de comunicació o grups polítics perquè facin els que ells vulguin. Aquesta es una posició fàcil perquè la gent necessitada d’ajuts es plega a les seves intencions sense valorar res més.
Davant aquesta situació la ciutadania ha de fer un pas endavant i posar a debat els problemes de tot tema social, recavant informació, i amb l’actitud de no anar contra ningú sinó la d’anar a solucionar els problemes. Això només es pot fer col·laborant per trobar les millors solucions. I estar disposats a DECIDIR NOSALTRES.
Per això cal fer trobades amb qualsevol ciutadà de la procedència ideològica que vulgui per parlar del tema concret que es vulgui. No anem a discutir sobre ideologies sinó sobre temes socials concrets i així hi pot participar qualsevol ciutadà entès o interessat en aquell tema.
Sabem que és complicat perquè el ciutadà normal no té temps ni diners per dedicar-s’hi, però la gent jove amb el seu impuls i el mon estudiantil amb el seu temps juntament amb els jubilats amb la seva experiència, son dos sectors que poden liderar el moviment.
En un proper article parlarem més de com concretar-ho.
Fins la propera
DECIDIM NOSALTRES
Joan Guarch
Catalunya Proposa
29 d’Agost del 2026
