Marc Riboud (1923–2016) va ser un reconegut fotoperiodista francès i membre i president durant molts anys de Magnum Photos. Es va incorporar a Magnum el 1952, per invitació d’Henri Cartier-Bresson i Robert Capa, i es va convertir en un dels fotoperiodistes més viatjats del segle XX, cèlebre pel seu extraordinari accés a l’Àsia Oriental, als moviments d’independència d’arreu del món i als canvis polítics i culturals.

La seva identitat visual es definia per l’elegància, una geometria serena i una profunda calidesa humanista, plasmades principalment en el clàssic blanc i negre. Profundament influït pel concepte del «moment decisiu» de Cartier-Bresson, Riboud utilitzava càmeres telemètriques Leica amb una gràcia discreta, i trobava equilibri, harmonia i un humor subtil enmig d’esdeveniments caòtics o històrics.

Entre els principals encàrrecs històrics, conjunts de treball de llarga durada i fites visuals del seu llegat destaquen:

The Painter of the Eiffel Tower (El pintor de la Torre Eiffel, 1953): la fotografia que va marcar el seu salt a la fama —la primera que va publicar a la revista LIFE— mostra Zazou, un pintor que es manté precàriament en equilibri, com un ballarí, sobre l’estructura metàl·lica de la Torre Eiffel, amb un pinzell en una mà i una cigarreta a l’altra. La fotografia continua sent un símbol perdurable de l’optimisme i la llibertat parisencs.

The Flower and the Bayonet (La flor i la baioneta, 1967): feta durant una manifestació contra la guerra del Vietnam davant del Pentàgon, aquesta famosa fotografia mostra Jan Rose Kasmir, de 17 anys, a pocs centímetres d’una línia de membres armats de la Guàrdia Nacional dels Estats Units, mentre sosté un únic crisantem davant del rostre. Es va convertir en un símbol internacional de la pau i de la resistència no violenta.

La Xina i l’accés durant la Revolució Cultural: Riboud va ser un dels pocs fotògrafs occidentals autoritzats a entrar a la Xina durant les dècades de 1950, 1960 i 1970. Els seus llibres de fotografia The Three Banners of China (1966) i Forty Years of Photography in China ofereixen un registre visual insubstituïble de la transformació de la Xina sota Mao Zedong i de la seva entrada en l’era moderna.

Vietnam del Nord i els moviments d’independència: Riboud va obtenir un accés excepcional al Vietnam del Nord el 1968, on va fotografiar la vida quotidiana a Hanoi i va fer retrats espontanis del líder Ho Chi Minh. També va documentar extensament els moviments d’independència i les transformacions postcolonials a l’Àfrica, l’Índia i l’Orient Mitjà.

Presidència de Magnum Photos: com a president de Magnum Photos entre 1976 i 1978, Riboud va defensar el compromís de l’agència amb un periodisme visual independent i va donar suport a fotoperiodistes emergents d’arreu del món.

El llegat de Riboud és un exemple magistral de fotoperiodisme compassiu: mostra com una mirada delicada, el rigor visual i un respecte discret poden revelar la humanitat compartida que uneix cultures molt diferents.

Informació i fotografies recopilades pel fotògraf #benaissa_ilyesMarc Riboud (1923–2016) va ser un reconegut fotoperiodista francès i membre i president durant molts anys de Magnum Photos. Es va incorporar a Magnum el 1952, per invitació d’Henri Cartier-Bresson i Robert Capa, i es va convertir en un dels fotoperiodistes més viatjats del segle XX, cèlebre pel seu extraordinari accés a l’Àsia Oriental, als moviments d’independència d’arreu del món i als canvis polítics i culturals.

La seva identitat visual es definia per l’elegància, una geometria serena i una profunda calidesa humanista, plasmades principalment en el clàssic blanc i negre. Profundament influït pel concepte del «moment decisiu» de Cartier-Bresson, Riboud utilitzava càmeres telemètriques Leica amb una gràcia discreta, i trobava equilibri, harmonia i un humor subtil enmig d’esdeveniments caòtics o històrics.

Entre els principals encàrrecs històrics, conjunts de treball de llarga durada i fites visuals del seu llegat destaquen:

The Painter of the Eiffel Tower (El pintor de la Torre Eiffel, 1953): la fotografia que va marcar el seu salt a la fama —la primera que va publicar a la revista LIFE— mostra Zazou, un pintor que es manté precàriament en equilibri, com un ballarí, sobre l’estructura metàl·lica de la Torre Eiffel, amb un pinzell en una mà i una cigarreta a l’altra. La fotografia continua sent un símbol perdurable de l’optimisme i la llibertat parisencs.

The Flower and the Bayonet (La flor i la baioneta, 1967): feta durant una manifestació contra la guerra del Vietnam davant del Pentàgon, aquesta famosa fotografia mostra Jan Rose Kasmir, de 17 anys, a pocs centímetres d’una línia de membres armats de la Guàrdia Nacional dels Estats Units, mentre sosté un únic crisantem davant del rostre. Es va convertir en un símbol internacional de la pau i de la resistència no violenta.

La Xina i l’accés durant la Revolució Cultural: Riboud va ser un dels pocs fotògrafs occidentals autoritzats a entrar a la Xina durant les dècades de 1950, 1960 i 1970. Els seus llibres de fotografia The Three Banners of China (1966) i Forty Years of Photography in China ofereixen un registre visual insubstituïble de la transformació de la Xina sota Mao Zedong i de la seva entrada en l’era moderna.

Vietnam del Nord i els moviments d’independència: Riboud va obtenir un accés excepcional al Vietnam del Nord el 1968, on va fotografiar la vida quotidiana a Hanoi i va fer retrats espontanis del líder Ho Chi Minh. També va documentar extensament els moviments d’independència i les transformacions postcolonials a l’Àfrica, l’Índia i l’Orient Mitjà.

Presidència de Magnum Photos: com a president de Magnum Photos entre 1976 i 1978, Riboud va defensar el compromís de l’agència amb un periodisme visual independent i va donar suport a fotoperiodistes emergents d’arreu del món.

El llegat de Riboud és un exemple magistral de fotoperiodisme compassiu: mostra com una mirada delicada, el rigor visual i un respecte discret poden revelar la humanitat compartida que uneix cultures molt diferents.

Informació i fotografies recopilades pel fotògraf #benaissa_ilyes