Sir Don McCullin (nascut el 1935) és un llegendari fotoperiodista i fotògraf documental britànic, la cobertura sense concessions dels conflictes internacionals, els canvis socials i la pobresa urbana durant la segona meitat del segle XX el va convertir en un dels testimonis visuals més venerats de la història moderna. Va treballar principalment per a The Observer i The Sunday Times Magazine entre 1964 i 1984, i va mostrar el cost humà de les tragèdies amb una gran força emocional.

La seva identitat visual característica es defineix per un clarobscur intens i ombrívol, negres profunds i una proximitat física visceral. Al laboratori fotogràfic, McCullin és conegut per positivar les seves imatges de gelatina de plata amb tons dramàtics i foscos que reflecteixen el caràcter ombrívol dels temes que tracta. Evita la distància emocional pròpia de l’observador objectiu i se situa directament al costat dels seus subjectes —ja siguin soldats traumatitzats al Vietnam o infants famolencs al Biafra— per crear composicions d’una dignitat tràgica i clàssica.

Les principals cobertures històriques, sèries de llarga durada i fites visuals de la seva carrera inclouen:

The Guv'nors of Finsbury Park (1958): el seu primer gran encàrrec va començar al seu barri obrer natal de Finsbury Park, a Londres. Va fotografiar una banda juvenil local, vestida amb vestits, dins d’un edifici abandonat i bombardejat. Publicada per The Observer, la sèrie va donar inici a la seva carrera professional.

La guerra del Vietnam i The Shell-Shocked Marine (1968): durant la cobertura de la batalla de Huế el 1968, McCullin va realitzar algunes de les seves fotografies de guerra més emblemàtiques. El seu retrat d’un marine nord-americà traumatitzat, amb la mirada perduda a l’horitzó, enquadrat molt de prop i aferrat al seu fusell amb les mans rígides, es va convertir en un símbol inesborrable del trauma psicològic provocat per la guerra.

Crisi humanitàries globals (Biafra, Bangladesh, Xipre): McCullin es va situar repetidament al centre de greus desastres humanitaris. La seva cobertura de la fam del Biafra (1969) i de la guerra d’alliberament de Bangladesh (1971) va contribuir a donar una devastadora visibilitat internacional a la fam massiva, les malalties i el desplaçament de població civil.

Irlanda del Nord i The Troubles (dècada de 1970): documentant la guerra urbana a Derry i Belfast, McCullin va captar disturbis, barricades i patrulles de l’exèrcit britànic dins dels barris obrers, aplicant al conflicte civil d’Irlanda del Nord el seu dramatisme de cambra fosca i els enquadraments tancats.

La Gran Bretanya obrera i els paisatges industrials: paral·lelament als seus reportatges de guerra, McCullin va documentar extensament la pobresa de l’Anglaterra i el País de Gal·les de la postguerra. Les seves sèries sobre persones sense llar a l’East End de Londres i sobre la decadència industrial de Bradford i Liverpool constitueixen documents socials d’una gran duresa.

Fronteres meridionals i paisatges de Somerset: en la darrera etapa de la seva carrera, McCullin es va allunyar dels conflictes armats. Va emprendre importants projectes de paisatge, entre els quals la documentació de les ruïnes de l’Imperi Romà al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient (Southern Frontiers), així com la fotografia dels paisatges hivernals, foscos i ombrívols del seu comtat natal de Somerset.

El llegat de McCullin continua sent un referent monumental del fotoperiodisme, definit per una tècnica de laboratori fotogràfic sense concessions, una integritat ètica i un compromís de tota una vida amb el fet de donar veu al patiment humà.

Informació i fotografies recopilades pel fotògraf #benaissa_ilyes